7a ENTRADA - Propostes educatives (amb resultats d'avaluació...)

(Fase 5)  

ALUMNO DE P4

Per l’alumne de P4 vai fer-li un horari amb la seqüència de les activitats i valorar la possibilitat d’ elaborar un pla de treball individualitzat. Calia potenciar, sobretot, la capacitat comunicativa, d’autonomia i la part lògica.

Amb les observacions s'ha vist que és un nen que està millorant molt dia a dia, Té es mostra receptiu i amb ganes de fer coses. Assoleix plenament els aprenentatges mecànics que es fan a l'aula, que ara m'adono de que són massa... Per tant, no necessita cap suport en els nombres, les lletres, grafisme, els hàbits, aprenentatge d'alguns conceptes rutinaris... Coneix les lletres i escriu millor que els companys.

El suport que rep a l'aula, a part de desdoblaments que es fan amb el grup o racons,  és de la mestra d'educació especial i d'unes hores d'una vetlladora. Amb la tutora i amb elles es va fer una reunió on es van concretar les tasques de cadascuna de les persones de reforç:

- La vetlladora es comparteix amb altres alumnes de l'escola, per tant, té aproximadament 7 hores a la setmana. En aquestes hores s'intenta, sobretot, integrar a l'alumne dins del grup ja que per les seves característiques té tendència a aïllar- se i a perdre's en converses de grup. Per tant, la vetlladora està amb ell la primera hora dels matins per acompanyar-lo en les rutines de la rotllana, passar lllista, temps, calendari... Rep explicacions individuals del que la tutora va fent amb el grup.

També es va veure que una altra necessitat que mostrava el nen era en espais lliures de joc. Així doncs, la vetlladora també està a l'aula la tarda de joc simbòlic. És un nen que, tot i que està millorant, li costen totes les relacions socials, prefereix jugar sol, fa joc repetitiu com amb els cotxes o   construccions, a més a més,  quan hi ha una situació una mica diferent o descontrolada, es veu nerviós i desconcertat i es manté al marge, com per exemple donar robes per disfressar-se. Amb aquesta ajuda li estem facilitant l'adquisició de la quarta capacitat de l'educació infantil: aprendre a conviure i habitar el món.

- La mestra d'educació especial s'encarrega de reforçar els aspectes curriculars sobre els que mostra més dificultats. S'ajudarà sobre la capacitat: aprendre a pensar i a comunicar, concretament, es centrarà en aspectes d'expressió oral i de raonament lògic. S'ha fet una programació amb la tutora   i s'han planificat les sessions de tot el trimestre. 

Una de les tardes que està amb ell surt de l'aula en petit grup i treballen llengua oral. Es treballa des del treball de la paraula fins arribar a la frase. És fa servir material divers com: làmines, llibres, targetes, seqüències... Aquesta programació és orientativa ja que dependrà de com va acceptant les propostes l'alumne. 

L'altre moment moment que la mestra d'EE entra a l'aula és quan la resta del grup fa informàtica. Ella aprofita i treballarà amb ell aspectes de lògica fent servir les TIC. Mitja sessió farà un joc manipulatiu i l'altra mitja uns jocs amb l'ordinador que han estat prèviament seleccionats.

UNA MICA DE NORMATIVA

RECULL NORMATIU SOBRE INCLUSIÓ EDUCATIVA

LLEI 12/2009 D’EDUCACIÓ

Article 2

Principis rectors del sistema educatiu

1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals següents:

f) La inclusió escolar i la cohesió social.

Article 21

Drets dels alumnes

2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la

regulació orgànica del dret a l’educació, tenen dret a:

i.Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.

Article 43

Principis ordenadors de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya

1. La prestació del Servei d’Educació de Catalunya s’ordena d’acord amb:

a) Els principis establerts en el títol preliminar.

c) El principi d’accés dels alumnes en condicions d’igualtat.

e) El principi de responsabilització de tots els centres en l’escolarització equilibrada dels alumnes, especialment dels que presenten necessitats específiques de suport educatiu.

Artícle 46

Regulació i supervisió delprocés d’accés a llocs escolars

2. Sens perjudici de les funcions de garantia del procés i de participació que

corresponen per llei al consell escolar de cada centre i, si s’escau, a la titularitat del centre, la regulació del procediment d’admissió dels alumnes ha d’establir, per a cada zona educativa, sempre que calgui, la creació d’una comissió de garanties d’admissió, que ha de tenir les funcions següents:

b) Garantir la distribució adequada i equilibrada dels alumnes amb necessitats

específiques de suport educatiu entre tots els centres.

Article 77

Criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres

1. En el marc de l’autonomia dels centres educatius, els criteris que regeixen

a cada centre l’organització pedagògica dels ensenyaments han de contribuir al

compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:

a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació

del principi d’inclusió.

Article 81

Criteris d’organització pedagògica dels centres per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives especíiques

1. L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.

2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars,metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.

3. S’entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:

a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.

b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.

4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’educació especial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i programes de suport a d’escolarització d’alumnes amb discapacitats als centres ordinaris que el Departament determini.

5. Amb relació als alumnes d’incorporació tardana amb necessitats educatives

específiques, l’Administració educativa ha d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d’acollida.

Article 93

Caràcter i projecte educatiu dels centres públics

2. L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi.

6a ENTRADA - Valoracions competencials dels alumnes

(Fase 4)
Penso que aquesta és una de les parts més importants del meu pràcticum. Hi ha hagut canvis respecte al preprojecte que vaig planificar prèviament. En un principi pensava fer proves més o menys estandarditzades a cada un dels alumnes. Agafar un dia i passar proves per tal de saber quin era el "nivell" en el que es trobaven per tal d'ajustar l'ajuda als resultats. Crec que veia les fases com molt separades: primer faig les proves i després donem ajudes...
Ara veig que estava equivocada, o parcialment equivocada... En el dia a dia, veient cada cas i com s'anaven tractant els nens a l'aula d'EE, he vist que aquest tipus de proves d'avaluació no són tant importants per a dissenyar l'ajuda. Hi ha moltes altres maneres per a conèixer on es troba el nen i que van més lligades al procés d'aprenentatge i a la subministració d'ajudes educatives.
Durant el procés d'observació em vaig adonar que veient als alumnes dintre del seu context i veient com es mostren, podies conèixer, en part, què saben fer, en què demanen ajuda, on es perden, quines intervencions l'ajuden... Per tant, finalment no s'han passat proves específiques cap dia concret. El que si s'ha fet, i s'està fent és un recull a mode de graella on es recullen característiques de l'alumne. És una avaluació a partir de l'observació a l'aula i després una valoració de tot en relació amb les competències a inicial i amb les capacitats pels alumnes d'educació infantil.
Per tant, penso que estic comprenent més la importància de la interacció que es dóna i que ajuda a veure les característiques individuals. L'avaluació es fa durant el desenvolupament de qualsevol activitat que ens permet veure quines dificultats presenta, en quin moment, com aprèn, quines estratègies fa servir i quines ajudes li són més adequades. El procediment d'anàlisi es basa, doncs, en la dinàmica habitual de treball a les aules.
Com apareix en el mòdul  "la pràctica psicopedagògica en educació formal", " l'explicació de la quantitat i qualitat d'aprenentatge no s'han de buscar en les característiques individuals ni en les condicions educatives aïlladament. En tot cas, les dificultats d'aprenentatge es defineixen posant un accent més grans en les condicions d'escolarització que en els dèficits de l'alumnat".


Tota aquesta manera d'enfocar l'avaluació és està sota una perspectiva constructivista i inclusiva de l' avaluació psicopedagògica.

5a ENTRADA - El paper de l'EAP

(Fase 3)

Podria dir que aquesta és una de les parts que més m'agrada del pràcticum. A les reunions amb l'EAP puc veure el seu paper al centre, veure d'on surten algunes decisions que poden afectar a tot el centre i com es tracten d'estructurar les necessitats del centre i s' intenta dóna'ls hi resposta d'una manera molt estudiada, dialogada i consensuada. Penso que són moments en els que estic aprenent bastant ja que es tracta de donar solucions a aspectes que penso que a mi sola em costarien.

L'EAP assisteix a l'escola un dia a la setmana. Realment és molt insuficient. Molts alumnes i temes a tractar en un  matí... Les reunions les fem amb tot l'equip d'educació especial, que són 4 mestres, i la psicopedagoga de l'EAP:  

Al principi es van haver de fer reuinons per parlar del cas del nen de P3. Es va parlar amb la tutora i amb la resta de mestres d'EE per tal de buscar estratègies i planificar les actuacions que es faran amb ells.

En altres reunions que estem fent es programen les actuacions que farà l'EAP cada dia. Hi ha un calendari on s'apunta que fa en cada hora i amb qui. 

També tractem de buscar resposta a derivacions d'alumnes que es fan a l'aula d'educació especial i que encara  no són tractats per l'EAP. Per això existeix un protocol bastant marcat. Quan un tutor detecta una dificultat o necessitat en l'alumne primer ho intenta de resoldre sol, si no millora fa una derivació a l'aula d'EE omplint uns fulls on s'explica el cas i les actuacions que s'han fet. Des de l'aula d'EE es valora i es dóna una resposta al tutor i es busquen estratègies d'actuació. Si l'alumne encara no evoluciona, es fa la derivació a l'EAP amb un full diferent.

Altres actuacions que fa l'EAP quan ve al centre:  observacions a l'aula, valoracions dels alumnes, derivacions, parlar amb els tutors, preparar programacions conjuntes, reunions amb les famílies, reunions amb altres institucions externes...

Penso que el treball de l'EAP i de les mestres d'EE està molt ben estructurat el problema és que hi ha moltes demandes i molt poc temps.

4a ENTRADA- Coneixent els casos

(Fase 2)

Tercer cas

El tercer alumne al que faig seguiment és un nen de cicle inicial, de primer. Des de P3 ha estat derivat i tractat pel CDIAP i a l'escola per l'aula d'educació especial. Sembla que té un retard maduratiu que li afecta al raonament, una mica a la parla (molt infantil i amb vocabulari reduït) i li està costant molt l'aprenentatge de la lectoescriptura. Actualment se li estan passant més proves a Sant Joan de Déu, per tal de trobar un diagnòstic més aproximat i veure si se li fa un dictamen. Es possible que també hi hagi algún bloqueig emocional. Els pares tenen proves de psicòlegs privats però se'ls demana els d'una institució pública.

És un nen optimista, molt treballador i motivat en tot, ganes d'aprendre i s'esforça, cosa que li ajudarà molt en el seu aprenentatge.

Des de l'aula d'educació especial se li farà una adaptació en castellà, català i matemàtiques. Fa unes hores a l'aula ordinària i unes a l'aula d'educació especial.

3a ENTRADA- Coneixent els casos

(Fase 2)
Segon cas

El segon dels casos és d'un altre nen de P4 amb un diagnòstic semblant al de P3, TGD/ Autisme. Es curión com els dos casos són molt semblants i molt diferents a la vegada, suposo que encara que tenen un disgnòstic semblant, com totes les persones són molt diferents.

L'alumne de P4 ja porta un any a l'escola i ha estat tractat al CDIAP des dels 2 anys, per tant, és un cas treballat i més vigilat. Quan va començar a anar al CDIAP presentava un trastorn molt greu, no comunicava ni permetia el contacte. Sovint li donaven crisis i s'autolesionava. Al començar P3 aïllava completament, no feia cap signe de comunicació ni verbal ni gestual, no mirava als ulls, no buscava contacte amb ningú però tampoc el rebutjava. Poc a poc es va anar obrint i tot i que no parlava semblava que podia començar a haver comunicació. Va anar millorant durant el curs i, al acabar P3, hi havia molta satisfacció per part de les mestres perquè imitava molt als companys, començava a repetir alguna paraula de manera insistent (tot i que moltes vegades sense sentit) i semblava que volia el contacte amb les mestres i amb companys. 

Tot i això, a casa continua tenint conductes incorrectes i crisis d'ansietat. És un cas estrany perquè semblen dos nens diferents dintre i fora de l'escola. La mare es veu incapaç de controlar-lo i, en canvi, a la classe sempre ha funcionat. 

Aquest any a P4 va arribar una mica "perdut o ausent" però comença una altra vegada a enganxar-se a les propostes de l'aula i, en algun moment al joc amb companys. Demana molta atenció de les mestres i ha augmentat el seu vocabulari tot i que el seu llenguatge és molt reduït. Diu paraules i alguna frase molt curta i molt escoltada. Es molt curiós observar-li perquè té reaccions a vegades sorprenents pel seu diagnòstic però després hi ha moments en que sembla super perdut i no es capaç de comprendre una ordre tan senzilla com "agafa el paper de sota la taula" o és incapaç d'escollir entre dos coses que se li presenten...

Companys, estic gaudint coneixen aquests casos de P3 i P4, els alumnes amb TGD són sorprenents. La seva ment és tan diferent, fa falta coneixer- los i estar amb ells per intentar entendre'ls. És un món a descobrir.

2a ENTRADA- Coneixent els casos

Fase 2
Primer cas

La setmana següent, una vegada escollits els casos amb què es volia treballar, va ser la posada en contacte amb ells i en les aules a les que entraria. En el meu cas això és una mica més fàcil ja que conec a alguns mestres i algun grup d'alumnes. Però, com vaig comentar, sembla que ara veig tot amb uns altres ulls. És una cosa estranya perquè en dedicar unes hores concretes al pràcticum, fa que entri amb una altra actitud i em fixi en altres coses, és curiós ...Aquests dies des de l'aula d'educació especial i amb l'EAP, s'està treballant molt el cas del nen de P3. És un cas que necessita mesures urgents i ens hem reunit molt per situar el cas, valorar i pensar estratègies d'actuació immediates. És un nen que no venia derivat i, per tant, la tutora se li ha trobat a l'aula sense cap informació prèvia. Quan era un nadó el pediatre ho va derivar al CSMIJ però els pares van optar per no portar perquè no veien la necessitat. El nen té tres anys i sembla que té un trastorn general del desenvolupament greu (TGD). Té moltes conductes obsessives, es mou constantment per l'aula, no mira a la cara i el seu llenguatge són ecolàlies i paraules repetides de manera insistent. La part més greu del cas és que té obsessió per escapar de l'aula i, per tant, cal prendre mesures urgents per garantir una seguretat. S'ha fet una reunió d'equip docent on estan implicats tots els mestres que entren a l'aula, els mestres del cicle, cap d'estudis i membre de l'EAP. Es va donar a conèixer el cas a tots, es van donar unes estratègies i es va parlar de la necessitat de tancar totes les portes amb clau sempre. També s'han hagut de reorganitzar els reforços perquè sempre hi hagi dues persones a l'aula ja que la tutora no pot estar pel nen i per la resta del grup, que no oblidem que són alumnes de P3 en plena adaptació. ..El tema fa replantejar coses entre els mestres pensant si cal que aquest alumne estigui en aquest centre, si el Departament hauria de donar més recursos i si un nen ha de modificar el funcionament de tot el cicle ha de tancar portes, que també pot ser perillós en cas d'incendi, treien autonomia als altres en no poder anar al bany sols o al penjador de fora de classe ...És un cas difícil, que té a la tutora molt desbordada i que necessita que hi hagi un pla de treball molt planificat. Això és el que farem els propers dies.

Escuchar

Leer fonéticamente

 

Diccionario -

1a ENTRADA- Primers contactes

(Fase 1)

Les meves sessions del pràcticum van estar una mica mal encaminades ... En un primer moment el pràcticum tenia una orientació molt diferent. El que es pretenia fer era fer un treball de l'aula d'educació especial com un recurs pel centre. Veient que era una proposta una mica abstracte es va valorar amb tutora un canvi en el treball. Finalment vaig acceptar una proposta que no era la que havia pensat però que m'ha agradat molt. Ara m'adono que d'aquesta manera, estic més en contacte amb alumnes i veig tot el procés que se segueix des que es detecta una necessitat a l'aula fins que se li dóna una resposta adequada (passant per una derivació aula EE, EAP, reunions amb les famílies, amb serveis externs, avaluació de les possibilitats de l'alumne, adaptacions ...). No obstant això, en el pla anterior també hi havia una els primera fase de posada en contacte amb l'aula d'educació especial, per tant no vaig perdre res.
Així doncs, la primera setmana la dediquem a això:- Em vaig reunir amb la tutota per parlar del projecte i reelaborar.- Vaig conèixer l'aula d'educació especial, organització, material, documents ...- Em van fer un traspàs de tots els casos que es treballen des de l'aula d'EE. Tipus de dificultats i necessitats.- Vam escollir quins casos era més adequat concentrar per a tractar al meu pràcticum.

FASES I OBJECTIUS DEL PROJECTE

Tot i que havia fet una petita introducció al meu pràcticum, la descripció, aqui teniu una miqueta més per a que us situeu. El pla d’actuació es concreta en 6 fases. Aquestes fases seran flexibles i es poden modificar, si és necessari durant la pràctica. També són fases que, tot i que tenen una continuïtat i potser s’ha de fer alguna cosa abans de començar la fase següent, a vegades són simultànies. Aquestes les presento acompanyades dels objectius corresponents.

	FASE	OBJECTIUS
1	Posada en contacte amb l’aula d’educació especial.	·         Establir contacte amb les mestres d’EE. ·         Conèixer el context, l’aula i els seus recursos.
2	Conèixer els casos tractats a infantil i cicle inicial.	·         Conèixer les dades dels alumnes que assisteixen a l’aula d’EE. ·         Valorar els alumnes que es tractaran al pràcticum. ·         Determinar quina informació falta sobre els cassos.
3	Assistència a les reunions amb l’EAP.	·         Conèixer la tasca del psicopedagog del centre. ·         Participar en el seguiment dels alumnes. ·         Establir conjuntament pautes d’actuació amb determinats alumnes. ·         Conèixer els passos a seguir des de la derivació d’aula d’un alumne fins que rep l’ajuda.
4	Valoracions competencials d’aquests alumnes.	·         Valorar el nivell competencial dels alumnes. ·         Identificar les necessitats dels alumnes. ·         Analitzar el context, les relacions que s’estableixen en el grup.
5	Propostes educatives.	·         Participació en l’elaboració i seguiment dels diversos tipus d’adaptacions, en col·laboració amb les mestres. ·         Elaborar material d’aprenentatge pels alumnes. ·         Plantejar activitats de cohesió dins del grup. ·         Fer un recull de recursos pels alumnes.
6	Valoració.	·         Avaluar el pla. ·         Analitzar i treure conclusions.