CONCLUSIONS FINALS

Tancant el blog que ha recollit tot el que s'ha desenvolupant al llarg d'aquests mesos que ha durat el meu primer pràcticum, m'agradaria fer un cop d'ull endarrerra, al principi, i veure com s'ha desenvolupat tot. Si miro les meves primeres impressions i les meves expectatives, puc assegurar que estic bastant satisfeta del que ha suposat el meu pràcticum.
He de reconèixer que, en un principi, el fet de fer les pràctiques al meu centre de treball, tot i que semblava còmode, no m'agradava gaire perquè pensava que estava perdent l'oportunitat de conèixer i aprendre d'altres llocs on es desenvolupés més la psicopedagogia. Ara, al final, valoro molt positiva l'experiència i veig que en tots aquests mesos he après coses que no hauria pogut aprendre sense el pràcticum... He conegut més l'aula d'educació especial i el seu funcionament; he vist el paper d' un EAP als centres escolars i la seva organització amb tota la feinada que tenen; i he pogut estar en contacte amb alumnes d'una manera diferent de quan ets tutora. Amb una mirada més "analítica" i atenent d'una manera més individual, que sent tutora d' una aula amb 26 nens i nenes no t'ho permet.
He seguit els passos des de una detecció a l'aula fins a una derivació a serveis externs i buscant en equip estratègies d'actuació per aquests alumnes.
Mirant els objectius que m'havia marcat i comparant-los amb la realitat penso que els he aconseguit portar a terme en gran part. Els objectius de les tres primeres fases els he aconseguit realitzar, tot el relacionat amb el treball de l' EAP i educació especial. A la fase 4, on em proposava objectius de valoració de les competències dels alumnes s'ha fet en part ja que, com vaig explicar el blog, va haver una modificació en el plantejament d'avaluació i no es van fer proves concretes, si no que es va anar ajustant l'ajuda a partir de l'observació a les aules. La fase que trobo més coixa i amb més dificultats és la 5, la de propostes educatives, que s'ha creat una programació i s'han anat desenvolupant activitats però no tant com jo esperava... La realitat és que les altres fases m'han ocupat més temps del que pensava. Al principi he estat molts dies concretant què volia, coneixent als nens i plantejant el treball que fèiem amb ells... Ha quedat poc temps per elaborar material concret o fer el recull de recursos...
Si reflexiono sobre el meu paper en tot això, autoavaluació, penso que m'he implicat molt. Són nens i mestres que conec i suposo que, inconscientment, fan que t'interessis més. He gaudit de tot i penso que al centre li he dedicat més de les hores marcades i he participat i col·laborat en les decisions aportant idees i la meva opinió... Sobre el plasmar tot això a les PACs i al forum de l'aula penso que la meva participació ha estat la correcta. M'he esforçat i li he dedicat moltes hores però reconec que, per exemple el blog podria ser més ampli i més elaborat si tingués més temps, però amb l'augment d'hores al centre, cursos personals i tenir més assignatures de la UOC, fa que no li hagi pogut dedicar més temps i no hagi pogut plasmar tot el que volia. Tot i que al principi em feia molta mandra elaborar el blog, reconec que a mida que anava creant-lo, se'm feia més fàcil i m'agradava compartir la meva experiència amb tots vosaltres... He de dir que tot això també ha estat possible gràcies a que el desenvolupament de l'aula virtual del pràcticum que ha estat molt dinàmica i on la gent ha participat i aportat molt.
Així doncs, valoro tot el procés molt positiu i he anat gaudint cada vegada més... I, si miro els criteris d'avaluació del pla, a l'última fase d'avaluació, penso que s'han complert en gran part: els alumnes han evolucionat i hi ha hagut modificació en els meus coneixements, m'ha servit aquesta experiència.

VALORACIONS

(Fase 6)

Arribant al final i valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses del tercer cas:

- Alumne de primer. Dels tres cassos aquest és el que està més difús i, no sé si per l'edat, ja no es veuen tant els resultats. Potser amb nens més petits es veuen abans els resultats i la influència de l'adult és nota més. O potser perquè la seva dificultat és més especifica, la lectoescriptura, i l'aprenentatge és un procés més lent...  S'han fet moltes activitats diferents, amb lletres mòbils, dins l'aula, fora, amb contes, i sobretot, amb l'ordinador que el motiva i dóna moltes possibilitats de treballar la lectoescrptura (per exemple JCLIC)

En suma, d'aquest cas penso que s'està fent un bon treball, es van fent activitats programades bastant ajustades al seu nivell, a les seves dificultats i penso que està molt integrat al grup perquè la tutora el té en compte i la mestra d'educació especial està molt dins l'aula... però, penso que és més difícil valorar el seu progrés i encara manté moltes mancances.

El seu PI (programa individualitzat) no s'ha pogut desenvolupar perquè s'estan esperant al gener a rebré els resultats de Sant Joan de Déu. 

VALORACIONS

(Fase 6)

Arribant al final i continuem valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses en cada cas:

-Alumne P4. Amb aquest alumne penso que el treball desenvolupat ha estat més positiu. Tot i que hi ha hagut modificacions aquestes han estat fruit de la interacció, per tant, han estat adaptacions que s'han fet per acostar-nos més al nen. El seu horari s'ha pogut respectar més perquè té més hores amb la vetlladora i aquesta no entra en el quadre de substitucions dels mestres (com el cas de P3 on els mestres de suport havien de substituir i no podien estar amb ell)Sobre les activitats desenvolupades penso que estan sent bastant adequades. Hi ha una programació més o menys establerta però es té la suficient flexibilitat per fer modificacions en funció de coses que surten al dia a dia i que sembla que motiven al nen. Per exemple últimament parla del llop i dels tres porquets perquè a cas ali han explicat el conte. Aprofitem per mirar llibres a la biblioteca, per intentar reconstruir l'argument de la història... Un altre exemple és que va portar a classe un catàleg de joguines i aquest va servir per treballar molt vocabulari. O desenvolupant una sessió i escrivint a la pissarra em vist que es reflexa la seva ombra i la hem plasmat en un paper d'embalar... Penso que tot això és molt important, no presentar una activitat aïllada, si no partir dels seus coneixements, dels seus interessos per a que el nen augmenti la seva intenció comunicativa.

Tot això sembla que està funcionant i té més ganes de parlar que mai. Tant és així que, la tutora, fent el registre del seu llenguatge, s' ha adonat que ha augmentat molt la seva intenció comunicativa, l'ús del llenguatge. Per tant, amb la psicopedagoga de l' EAP caldrà buscar estratègies per reforçar la forma i el contingut.  Aquest treball s'anirà fent al llarg del segon trimestre i formarà part del seu PI (programa individualitzat) que es farà de l'àrea de llengua.

Una altra cosa que s'ha afegit al cas és una agenda de comunicació entre l'escola, la logopeda privada i la família. En aquesta es comuniquen coses que es fan amb l'alumne, anar al parc, comprar una bici, explicar un conte.... i que serveixen per estimular la comunicació amb ell.

VALORACIONS

(Fase 6)

Arribant al final i valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses en cada cas:

- Alumne de P3. El nen sembla que ha progressat bastant i ja no té aquesta tendència tan escapista. Tot i això, hi ha hagut una sèrie de fets que han fet que tot no hagi anat com s'esperava. L' horari tant maco i treballat que s' havia proposat no ha resultat del tot real. Al principi es va seguir i es quan va semblar que el nen estava més tranquil i entenia la dinàmica escolar. Però la tutora ha estat de baixa i durant la seva absència no s'ha seguit tot com s'havia marcat. A més a més, a l'escola van faltant molts mestres i això fa que mestres de reforç hagin de substituir i, per tant, a l'aula de P3 ja no poden haver 2 mestres i no es pot seguir del tot l'horari. La tutora intenta fer-ho però amb 26 nens i nenes de 3 anys és difícil estar per un sol i anar oferint-li diferents activitats. Això ha fet que l'infant estigui una altra vegada més nerviós. És un nen que encara necessita a algú per introduir-ho a la dinàmica del grup, si no, ell sol es perd, i entra en la dinàmica de conductes pertorbadores, es mou, obre calaixos, es vol escapar, tira coses...

Per tant, amb aquest cas, s'ha aconseguit fer moltes coses: s'ha planificar un treball amb ell, s'ha muntat un horari, s'han pensat estratègies d'actuació, se li ha muntat un raconet dins l'aula, se li ha buscat material que li agradava per quan necessita un respir... però no ha estat possible seguir l'horari del tot, sobretot per agents externs, seguint el DAFO per amenaces externes.  

PROCÈS DE DERIVACIÓ

Com vaig destacar a l'anàlisi DAFO del meu centre, una de les coses que es pot millorar i que per això apareix com una DEBILITAT és que els mestres sàpiguen de qui és competència cada cosa. Hi ha gent que no té clara la línia d'actuacions davant un infant amb dificultats. A vegades van directament a la psicopedagoga del EAP sense haver provat res abans o sense parlar amb les mestres d'educació especial... A més es pot pensra que una vegada derivat el nen ja és "responsabilitat" d'educació especial o serveis externs...
Per tal d'evitar això, des d'educació especial s'ha instaurat un protocol de derivació i s'ha anat explicant per cicles. El protocol és el següent:

Com veieu hi ha uns  passos des de l'aula, educació especial i EAP.
Els fulls per derivar a l'aula d'educació especial són:

Si no s'ha pogut donar a l''alumne la resposta adequada i cal derivar a l'EAP, aquest és el document:

No sé si això es fa així a totes les escoles o cada centre escull com ho fa. Ho penjo per si us pot semblar interessant...

TREBALL DE LLENGUATGE A P4

Tot i que els tres casos que segueixo estaven bastant enfocats... van sorgint petits canvis a mida que es posen en pràctica. Sorgeixen dubtes i els alumnes potser no reaccionen com esperàvem... Així és com ha de ser, no? Aquesta és avaluació continuada de la que tant sentim parlar en la teoria, no? Anar reajustant els plans amb el que ens trobem...
Amb l'alumne de P4 amb autisme ja vaig explicar en una altra entrada el repartiment dels seus reforços i què es feia en cada moment. El treball que s'està fent amb ell i la mestra d'educació especial ha tingut uns petits canvis:
- El treball de lògica que es plantejava a través d'informàtica s'ha hagut de modificar perquè el nen no es mostra tant motivat amb l'ordinador com imaginàvem. No li agrada que faci so i la primera sessió va estar tapant-se les orelles tota l'estona... Més endavant ha acceptat una veu fluixa però, tot i que no és per falta de destresa, no vol clicar el ratolí... el mou però espera a que la mestra cliqui... Per tant, els programes i totes les pàgines web que es van escollir per treballar durant el trimestre no s'estan fent del tot. S'ha ampliat el treball manipulatiu i, de moment, se li està acostumant al ordinador de mica en mica. Sobretot em vist que una manera de que vulgui l'ordinador és buscant imatges i coses que li apassionen com són els dinosaures.
-La llengua oral també és un aspecte que, tot i que es va fent més o menys el que s'havia programat, s'està aprofundint més. La tutora i la mestra d'educació especial no acabaven de estar satisfetes amb el que havien planificat. Penseu que aquesta és l'àrea més important amb aquest nen que a P3 va entrar sense parlar ni tenir la mínima intenció comunicativa i ara, a P4, diu paraules i s'inicia amb alguna frase molt repetida a l'aula i de manera poc intel·ligible. Es va demanar assessorament a la psicopedagoga de l' EAP que va proposar un treball molt interessant per conèixer bé el llenguatge del nen i la seva intenció educativa abans de programar què treballar. Segurament ho veieu molt clar però per inèrcia es van pensar les activitats automàticament sense fer l'anàlisi profund del llenguatge del nen. Les mestres pensaven que coneixien bé al nen però la proposta del registre del seu llenguatge fa que s'adonin de que realment no eren tant conscients del llenguatge que fa servir el nen.
Així doncs, tot i que s'està treballant més o menys el que s'havia previst, paral·lelament s'està fent un registre del seu llenguatge. Bàsicament s'està recollint les intencions comunicatives que fa espontàniament en un espai temporal, per exemple durant l'esmorzar. Es recull a qui es dirigeix, context, com (paraula o gest), que diu... Amb això és farà un anàlisi i ens fixarem en l'ús, la forma i el contingut del llenguatge, per tal de veure on cal incidir amb ell. En la intenció, en aspectes més gramaticals o de vocabulari...

Amb tot això estic mirant informació sobre els trastorns del llenguatge i he trobat una connexió amb el blog de la nostra companya, la Mónica. Espero que puguem compartir coses perquè és un àmbit molt interessant.

De moment us deixo una adreça on parla d'aquest anàlisi del llenguatge a partir de la forma, us i contingut. És una adreça que he trobat al nou espai de la xtec i pertany a un CREDA de Lleida. Hi ha diferents recursos pel treball del llenguatge. El que estic fent sservir jo més és un que surt a avaluació-observació-documents-:
http://agora.xtec.cat/creda-lleida/moodle/mod/resource/index.php?id=221

Canvi nom

Hola
Per si ho veieu diferent, he canviat el títol del blog.
He tret el nom.

DAFO (PAC 3)

Presento l'anàlisi DAFO del centre on estic fent les pràctiques. Recordeu que és una escola pública de primària.
TEMA: L'atenció a la diversitat

	SITUACIONS POSITIVES	SITUACIONS NEGATIVES
INTERIOR (controlable)	FORTALESES - CAD (Comissió d’Atenció a la diversitat) - Recursos humans  repartits seguint criteris d’atenció a la diversitat. - Instal·lacions noves i adaptades. - Voluntat dels professionals. S’impliquen. - Es busca formació permanent. Escola amb cursos per tot el claustre. - Aposta per metodologies actives i projectes. - Ús de les TIC. - Reunions d’ equip docent d’una mateixa aula. - Treball en equip. Clima escolar agradable.	DEBILITATS -Falta de temps per reunir-se i  coordinar- se -No clara la línia d’algunes actuacions. -Falta recursos. -Falta de coordinació entre alguns cicles (per exemple el pas d’infantil a primària) -Falta de formació de mestres en determinats aspectes. -Inseguretat i pors de mestres, es senten incapaços. -No desenvolupament de tots els plans que es preveuen. - Reunions poc efectives. -Falta de consciència real, d’alguns mestres, de la necessitats de fer adaptacions metodològiques o materials per determinats alumnes. -En determinades coses no saber de manera clara qui són  competència.
EXTERIOR (no controlable)	OPORTUNITATS    - Contacte amb serveis externs.            - Lleis d’integració. -Nous currículums més  competencials que faciliten els treball amb aquests alumnes. -Recursos externs (guies, llibres, internet...)	AMENACES -Dificultats per treballar amb algunes famílies. -Pocs recursos econòmics . -Pocs recursos humans. -Retall de plantilla. -Plantilla inestable. -Gran quantitat de casos a atendre (desbordament) -Ràtio d’alumnes per aula (26 nens i nenes)

DELTA

A part dels links que vaig penjar sobre el Delta (CSMIJ a la ciutat on faig el pràcticum) he aconseguit aquests triptics que penso que expliquen molt bé l'atenció precoç, els especialistes i les funcions d'aquests centres. Ho penjo:

Horari alumne P4

Aquests dies estem replentejant el treball amb el nen de P4 amb autisme. Excepcionalment aquest any sembla que els reforços no acaben d'estar assignats. això és una mica d'enrenou pels tutors i pels propis reforços però, crec que és una cosa positiva ja que no és una cosa tancada que es dóna a principi de curs, si no que ees va valorant i modificant segons el que ens trobem o segons com estan els nens i nenes. 
Hi ha una vetlladora que comparteixen el nen amb TGD de P3, l' autista de P4 i un nen amb trastorns de conducta de 2n.
Ara acaben de diagnosticar un altre TGD a P3 i hi ha un altre amb dificultats de moviment... Tot això fa que encara es vagin derivant i valorant casos.
Presento l'horari del nen de P4, amb els reforços de la mestra d'educació especial, la vetlladora i el reforç habitual de l'aula.
Ara s'ha fet un replantejament sobre el treball que es fa amb ell de llengua oral. Properament faré una entrada al respecte.

RECOMANO PEL·LÍCULA

Recomano aquesta pel·lícula: "MARIA Y YO"

És una pel·lícula que s' adentra en el món de l'autisme a través del cas concret del dibuixant de còmic Miguel Gallardo i la seva filla María de 14 anys. El dia a dia dels protagonistes, amb les seves petites alegries i petits problemes de convivència, mostren una mirada diferent sobre el trastorn de la nena. 

Tambén estan a facebook: http://www.facebook.com/mariayyo

Podeu veure el tràiler a: http://www.youtube.com/watch?v=nkm5lIyXx90&feature=player_embedded

Horari alumne P3

 Aqui teniu l'horari del que parlava a l'entrada anterior que es va fer pel nen de P3.

Algunes indicacions:

- El color groc serien les activitats del grup, les blaus les del nen i les verdes, la barreja, quan estan junts. 

 - On posa Activitat lúdica voliem dir que no era la principal del dia, sense que signifique que és un joc, podria ser acompanyar a la mestra de la ma mentres repartim les bossetes a la tarda, o es posen l'abric al passadís i tenim la porta oberta ell ha d'estar preferentment agafat de la ma i ocupat.

- L'opció Respir són activitats que realitza a l'espai habilitat per ell ,el seu Racó,  on hi ha una pissarra magnètica, capsetes amb una mica de plastilina, botons, una carmanyola amb peces de construcció (mai passen de sis peces).

- A més a més té la joguina "talismán" el telescopi, la seva preferida. Està guardat a un armari a una sala petita de desdoblament i només se li dóna quan la demana i s'ha portat bé.Cada tarda abans de sortir mentres els altres es canvien la guarda al "armari secret" de la sala petita( sempre al mateix lloc).

- A la rutina d'entrada se li explica el que farà aquell dia amb imatges.(Per la Castanyada el van portar quan no havia ningú al pati de primària on despès hi seria tothom.

- Totes les activitats siguin del tipus que siguin són molt pautades, amb un principi i un final molt clars, i breus.

- Quan s'escapa se li recull sense còrrer  al darrere i agafat de la ma no se li diu res cap comentari possitiu ni negatiu.

- Al grup s'ha de messurar quan poden mantenir una rebequeria i quan no i l' actuació de les mestres serà diferent.

9a ENTRADA - Propostes educatives (amb resultats d'avaluació...)

(Fase 5) 

ALUMNE DE P3

Com ja vaig explicar, aquest és l'alumne sobre el que s'han de preendre les mesures més urgents. La seva arribada al centre, sense cap derivació del CDIAP, va fer que els primers dies de setembre la tutora es trobès un nen que mostrava moltes necessitats i no sabien com donar-li  resposta. És sorprenent com amb un mes al centre es poden veure certes millores que fan que es vegi el cas de manera més optimista i amb esperança, cosa que al principi semblava dificil. El nen ha dismunuit l'angoixa i les crisis. Tot i que encara intenta escapar-se de l'aula i del pati, sembla que ja no és constantment. Els seus moments de tranquilitat han augmentat i sembla que també pot aguantar alguns minuts més fent una mateixa cosa.

En el seu cas, la intervenció educativa es va centrar en:

- Garantir la seva seguretat.

- L'adaptació al centre, mestres i espais. 

- La progressiva assimilació de les rutines de l'aula que li donaran seguretat i l'introduiran al grup.

Per aconseguir tot això s'ha fet diverses reunions amb tutora, pares, equip de mestres del cicle, mestres d'EE, EAP, CDIAP... I s'han acordat estratègies d'actuació amb per a ell com: tancar les portes, no còrrer darrera d'ell quan s'escapa, no parlar-li al recollir-lo després de que s'hagi escapat, intentar que hi hagi sempre dues mestres a l'aula (vetlladora, mestra EE i mestres de suport), deixar-li a l'aula més marge de moviment...

A més a més s'han creat dues adaptacions importants:

- El seu Racó. Un espai de la classe amb una taula i material per a ell. Quan no pugui seguir el ritme del grup se li proposa treballar al seu racó. Hi ha una cartolina amb les activitats del dia i les mestres que té.

-Un horari adaptat. És un horari que, tot i que comparteix amb el grup i dins l'aula, té altres opcions per quan no pot estar tota l'estona una mateixa activitat. Té activitats d'aprenentatge convinades amb activitats de descans. Sempre abans de donar-li una alternativa, s'intentarà que faci el mateix que els companys. Farà més estones de psicomotricitat que anirà amb la vetlladora perquè a la classe s'agobia molt i necessita més moviment.

A més a més, té un horari "especial" en quant a hores. Es va valorar amb la psicopedagoga de l'EAP, i es va aprovar amb inspecció, que el nen entrés a classe tres quarts d'hora més tard (9.45h) perquè així la resta de companys ja han entrat i estan més tranquils (un P3 en plena adaptació). Quan ell arriba, la mestra li fa la acollida, li ajuda a penjar jaqueta, posar la bata...i ell no es mostra tan nerviós. També se li va demanar als pares si podien no deixar-lo a menjador per fer-li l'adaptació més suau. Ho van fer durant dues setmanes.

Sembla que les adaptacions li han anat bé i el nen s'està adaptant i va entenent el funcionament de l'aula. Els companys i la tutora també han reduït l'angoixa. La resta d'alumnes ja saben que ell a vegades actua diferent, i la mestra el coneix més i sap com tractar-ho, per tant, l'ambient a l'aula a millorat  i el petit té el seu lloc dins del grup.

8a ENTRADA - Propostes educatives (amb resultats d'avaluació...)

(Fase 5)


ALUMNO DE CICLO INICIAL

De los tres alumnos de los que estoy haciendo el seguimiento, podríamos decir que este es el caso más leve pero a la vez el trabajo cuesta un poco más de planificar. Puede que el hecho de que los otros dos niños tengan un diagnóstico más claro y necesiten un trabajo bien planificado hace que en el caso del niño de primero se vaya haciendo trabajo con él desde el aula de educación especial pero quizás no tan marcado, no sé si me explico ... El niño presenta muchas dificultades en lectoescritura y lógica pero aún no sé sabe el diagnóstico y se probando y haciendo con él, es posible que tenga también TGD leve (muestra unas estructure smentals muy rígidas) y un bajo nivel intelectual. Seguramente tendrá un dictamen pero hasta enero que se le acaban las pruebas a San Juan de Dios, no se tiene claro que necesita.

A partir de las observaciones en el aula se ve que es un niño que:

- A nivel oral. Pronuncia con claridad pero se omiten o sustituyendo letras. Tiene un vocabulario reestringir y que a veces utiliza mal. Le cuesta expresar con claridad y de manera coherente sus ideas o vivencias. Por lo tanto, su propuesta educativa deberá ir enfocada a mejorar la competencia comunicativa, expresar y comunicar.

- A nivel de lectoescritura. Es la parte que más le cuesta. Cuando escribe no hace análisis, no pronuncia ni los sonidos, espera a que lo haga el adulto. No asocia sonido-grafía, sólo tiene asimilados algunos sonidos como los de la O y la U, pero incluso le cuesta la de su inicial. Para que escriba necesario recurrir a los referentes que tiene desde P3, los nombres de los compañeros, los cuales identifica bien. También se le puede hacer referencia a alguna imagen del alfabeto que tiene colgado en el aula. Con la lectura, de momento, es incapaz. Como su manera de proceder es muy mecánica hay que ir dividiéndose le cada procedimiento en subestadios para que no se pierda. Por su manera de aprender se ha optado por darle un método analítico del aprendizaje de la lectoescritura, diferente al que se hace normalmente en la escuela, el global. 

En grafismo es muy bueno y no tiene problemas al copiar en letra ligada, por tanto, realiza las tareas de lectoescritura en palo, pero luego lo pasa copiando a ligada sin problemas.

Otro planteamiento educativo que se ha hecho para mejorar esta competencia es que en el aula de EE avanza lo que se hará en la siguiente sesión con el grupo. El previo se trabaja individualmente, reforzando una parte oral y escribiendo en el ordenador, que le gusta mucho, o en la pizarra. De esta manera no se pierde cuando hace la sesión con el grupo y además, así puede lucirse y sentirse mejor.
- Personalitat: És un nen que s'esforça i no li emporta treballar però li costa acceptar els seus errors, es tancat amb les seves idees i és difícil trencar les seves estructures. Caldrà treballar sobre competències metodològiques, com aprendre a aprendre o el tractament de la informació, que li costen perquè calen més abstracció i raonament. 


A l'aula està ben integrat. La tutora és conscient de le snecessitats del nen i les té en compte. Li prepara deures diferents, li permet escriure en lletra de pal (la majoria fan en lligada) i li dóna pistes als exercicis sobre el que ha de fer. A més a més, en certs moemnts i assignatures se li permet una ajuda més directa dels companys. A l'aula està col·locat al mig i davant. Comparteix taula amb tres companys més que són bastant competents en lectoescriptura i li ajuden. 
Per tant, té un entorn a l'aula que li ajuda. El nen està integrat, les mestres saben com funiona i se sent valorat.