CONCLUSIONS FINALS

Tancant el blog que ha recollit tot el que s'ha desenvolupant al llarg d'aquests mesos que ha durat el meu primer pràcticum, m'agradaria fer un cop d'ull endarrerra, al principi, i veure com s'ha desenvolupat tot. Si miro les meves primeres impressions i les meves expectatives, puc assegurar que estic bastant satisfeta del que ha suposat el meu pràcticum.
He de reconèixer que, en un principi, el fet de fer les pràctiques al meu centre de treball, tot i que semblava còmode, no m'agradava gaire perquè pensava que estava perdent l'oportunitat de conèixer i aprendre d'altres llocs on es desenvolupés més la psicopedagogia. Ara, al final, valoro molt positiva l'experiència i veig que en tots aquests mesos he après coses que no hauria pogut aprendre sense el pràcticum... He conegut més l'aula d'educació especial i el seu funcionament; he vist el paper d' un EAP als centres escolars i la seva organització amb tota la feinada que tenen; i he pogut estar en contacte amb alumnes d'una manera diferent de quan ets tutora. Amb una mirada més "analítica" i atenent d'una manera més individual, que sent tutora d' una aula amb 26 nens i nenes no t'ho permet.
He seguit els passos des de una detecció a l'aula fins a una derivació a serveis externs i buscant en equip estratègies d'actuació per aquests alumnes.
Mirant els objectius que m'havia marcat i comparant-los amb la realitat penso que els he aconseguit portar a terme en gran part. Els objectius de les tres primeres fases els he aconseguit realitzar, tot el relacionat amb el treball de l' EAP i educació especial. A la fase 4, on em proposava objectius de valoració de les competències dels alumnes s'ha fet en part ja que, com vaig explicar el blog, va haver una modificació en el plantejament d'avaluació i no es van fer proves concretes, si no que es va anar ajustant l'ajuda a partir de l'observació a les aules. La fase que trobo més coixa i amb més dificultats és la 5, la de propostes educatives, que s'ha creat una programació i s'han anat desenvolupant activitats però no tant com jo esperava... La realitat és que les altres fases m'han ocupat més temps del que pensava. Al principi he estat molts dies concretant què volia, coneixent als nens i plantejant el treball que fèiem amb ells... Ha quedat poc temps per elaborar material concret o fer el recull de recursos...
Si reflexiono sobre el meu paper en tot això, autoavaluació, penso que m'he implicat molt. Són nens i mestres que conec i suposo que, inconscientment, fan que t'interessis més. He gaudit de tot i penso que al centre li he dedicat més de les hores marcades i he participat i col·laborat en les decisions aportant idees i la meva opinió... Sobre el plasmar tot això a les PACs i al forum de l'aula penso que la meva participació ha estat la correcta. M'he esforçat i li he dedicat moltes hores però reconec que, per exemple el blog podria ser més ampli i més elaborat si tingués més temps, però amb l'augment d'hores al centre, cursos personals i tenir més assignatures de la UOC, fa que no li hagi pogut dedicar més temps i no hagi pogut plasmar tot el que volia. Tot i que al principi em feia molta mandra elaborar el blog, reconec que a mida que anava creant-lo, se'm feia més fàcil i m'agradava compartir la meva experiència amb tots vosaltres... He de dir que tot això també ha estat possible gràcies a que el desenvolupament de l'aula virtual del pràcticum que ha estat molt dinàmica i on la gent ha participat i aportat molt.
Així doncs, valoro tot el procés molt positiu i he anat gaudint cada vegada més... I, si miro els criteris d'avaluació del pla, a l'última fase d'avaluació, penso que s'han complert en gran part: els alumnes han evolucionat i hi ha hagut modificació en els meus coneixements, m'ha servit aquesta experiència.

VALORACIONS

(Fase 6)

Arribant al final i valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses del tercer cas:

- Alumne de primer. Dels tres cassos aquest és el que està més difús i, no sé si per l'edat, ja no es veuen tant els resultats. Potser amb nens més petits es veuen abans els resultats i la influència de l'adult és nota més. O potser perquè la seva dificultat és més especifica, la lectoescriptura, i l'aprenentatge és un procés més lent...  S'han fet moltes activitats diferents, amb lletres mòbils, dins l'aula, fora, amb contes, i sobretot, amb l'ordinador que el motiva i dóna moltes possibilitats de treballar la lectoescrptura (per exemple JCLIC)

En suma, d'aquest cas penso que s'està fent un bon treball, es van fent activitats programades bastant ajustades al seu nivell, a les seves dificultats i penso que està molt integrat al grup perquè la tutora el té en compte i la mestra d'educació especial està molt dins l'aula... però, penso que és més difícil valorar el seu progrés i encara manté moltes mancances.

El seu PI (programa individualitzat) no s'ha pogut desenvolupar perquè s'estan esperant al gener a rebré els resultats de Sant Joan de Déu. 

VALORACIONS

(Fase 6)

Arribant al final i continuem valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses en cada cas:

-Alumne P4. Amb aquest alumne penso que el treball desenvolupat ha estat més positiu. Tot i que hi ha hagut modificacions aquestes han estat fruit de la interacció, per tant, han estat adaptacions que s'han fet per acostar-nos més al nen. El seu horari s'ha pogut respectar més perquè té més hores amb la vetlladora i aquesta no entra en el quadre de substitucions dels mestres (com el cas de P3 on els mestres de suport havien de substituir i no podien estar amb ell)Sobre les activitats desenvolupades penso que estan sent bastant adequades. Hi ha una programació més o menys establerta però es té la suficient flexibilitat per fer modificacions en funció de coses que surten al dia a dia i que sembla que motiven al nen. Per exemple últimament parla del llop i dels tres porquets perquè a cas ali han explicat el conte. Aprofitem per mirar llibres a la biblioteca, per intentar reconstruir l'argument de la història... Un altre exemple és que va portar a classe un catàleg de joguines i aquest va servir per treballar molt vocabulari. O desenvolupant una sessió i escrivint a la pissarra em vist que es reflexa la seva ombra i la hem plasmat en un paper d'embalar... Penso que tot això és molt important, no presentar una activitat aïllada, si no partir dels seus coneixements, dels seus interessos per a que el nen augmenti la seva intenció comunicativa.

Tot això sembla que està funcionant i té més ganes de parlar que mai. Tant és així que, la tutora, fent el registre del seu llenguatge, s' ha adonat que ha augmentat molt la seva intenció comunicativa, l'ús del llenguatge. Per tant, amb la psicopedagoga de l' EAP caldrà buscar estratègies per reforçar la forma i el contingut.  Aquest treball s'anirà fent al llarg del segon trimestre i formarà part del seu PI (programa individualitzat) que es farà de l'àrea de llengua.

Una altra cosa que s'ha afegit al cas és una agenda de comunicació entre l'escola, la logopeda privada i la família. En aquesta es comuniquen coses que es fan amb l'alumne, anar al parc, comprar una bici, explicar un conte.... i que serveixen per estimular la comunicació amb ell.

VALORACIONS

(Fase 6)

Arribant al final i valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses en cada cas:

- Alumne de P3. El nen sembla que ha progressat bastant i ja no té aquesta tendència tan escapista. Tot i això, hi ha hagut una sèrie de fets que han fet que tot no hagi anat com s'esperava. L' horari tant maco i treballat que s' havia proposat no ha resultat del tot real. Al principi es va seguir i es quan va semblar que el nen estava més tranquil i entenia la dinàmica escolar. Però la tutora ha estat de baixa i durant la seva absència no s'ha seguit tot com s'havia marcat. A més a més, a l'escola van faltant molts mestres i això fa que mestres de reforç hagin de substituir i, per tant, a l'aula de P3 ja no poden haver 2 mestres i no es pot seguir del tot l'horari. La tutora intenta fer-ho però amb 26 nens i nenes de 3 anys és difícil estar per un sol i anar oferint-li diferents activitats. Això ha fet que l'infant estigui una altra vegada més nerviós. És un nen que encara necessita a algú per introduir-ho a la dinàmica del grup, si no, ell sol es perd, i entra en la dinàmica de conductes pertorbadores, es mou, obre calaixos, es vol escapar, tira coses...

Per tant, amb aquest cas, s'ha aconseguit fer moltes coses: s'ha planificar un treball amb ell, s'ha muntat un horari, s'han pensat estratègies d'actuació, se li ha muntat un raconet dins l'aula, se li ha buscat material que li agradava per quan necessita un respir... però no ha estat possible seguir l'horari del tot, sobretot per agents externs, seguint el DAFO per amenaces externes.