Tancant el blog que ha recollit tot el que s'ha desenvolupant al llarg d'aquests mesos que ha durat el meu primer pràcticum, m'agradaria fer un cop d'ull endarrerra, al principi, i veure com s'ha desenvolupat tot. Si miro les meves primeres impressions i les meves expectatives, puc assegurar que estic bastant satisfeta del que ha suposat el meu pràcticum.
He de reconèixer que, en un principi, el fet de fer les pràctiques al meu centre de treball, tot i que semblava còmode, no m'agradava gaire perquè pensava que estava perdent l'oportunitat de conèixer i aprendre d'altres llocs on es desenvolupés més la psicopedagogia. Ara, al final, valoro molt positiva l'experiència i veig que en tots aquests mesos he après coses que no hauria pogut aprendre sense el pràcticum... He conegut més l'aula d'educació especial i el seu funcionament; he vist el paper d' un EAP als centres escolars i la seva organització amb tota la feinada que tenen; i he pogut estar en contacte amb alumnes d'una manera diferent de quan ets tutora. Amb una mirada més "analítica" i atenent d'una manera més individual, que sent tutora d' una aula amb 26 nens i nenes no t'ho permet.
He seguit els passos des de una detecció a l'aula fins a una derivació a serveis externs i buscant en equip estratègies d'actuació per aquests alumnes.
Mirant els objectius que m'havia marcat i comparant-los amb la realitat penso que els he aconseguit portar a terme en gran part. Els objectius de les tres primeres fases els he aconseguit realitzar, tot el relacionat amb el treball de l' EAP i educació especial. A la fase 4, on em proposava objectius de valoració de les competències dels alumnes s'ha fet en part ja que, com vaig explicar el blog, va haver una modificació en el plantejament d'avaluació i no es van fer proves concretes, si no que es va anar ajustant l'ajuda a partir de l'observació a les aules. La fase que trobo més coixa i amb més dificultats és la 5, la de propostes educatives, que s'ha creat una programació i s'han anat desenvolupant activitats però no tant com jo esperava... La realitat és que les altres fases m'han ocupat més temps del que pensava. Al principi he estat molts dies concretant què volia, coneixent als nens i plantejant el treball que fèiem amb ells... Ha quedat poc temps per elaborar material concret o fer el recull de recursos...
Si reflexiono sobre el meu paper en tot això, autoavaluació, penso que m'he implicat molt. Són nens i mestres que conec i suposo que, inconscientment, fan que t'interessis més. He gaudit de tot i penso que al centre li he dedicat més de les hores marcades i he participat i col·laborat en les decisions aportant idees i la meva opinió... Sobre el plasmar tot això a les PACs i al forum de l'aula penso que la meva participació ha estat la correcta. M'he esforçat i li he dedicat moltes hores però reconec que, per exemple el blog podria ser més ampli i més elaborat si tingués més temps, però amb l'augment d'hores al centre, cursos personals i tenir més assignatures de la UOC, fa que no li hagi pogut dedicar més temps i no hagi pogut plasmar tot el que volia. Tot i que al principi em feia molta mandra elaborar el blog, reconec que a mida que anava creant-lo, se'm feia més fàcil i m'agradava compartir la meva experiència amb tots vosaltres... He de dir que tot això també ha estat possible gràcies a que el desenvolupament de l'aula virtual del pràcticum que ha estat molt dinàmica i on la gent ha participat i aportat molt.
Així doncs, valoro tot el procés molt positiu i he anat gaudint cada vegada més... I, si miro els criteris d'avaluació del pla, a l'última fase d'avaluació, penso que s'han complert en gran part: els alumnes han evolucionat i hi ha hagut modificació en els meus coneixements, m'ha servit aquesta experiència.
diumenge, 12 de desembre del 2010
divendres, 10 de desembre del 2010
VALORACIONS
(Fase 6)
Arribant al final i valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses del tercer cas:
- Alumne de primer. Dels tres cassos aquest és el que està més difús i, no sé si per l'edat, ja no es veuen tant els resultats. Potser amb nens més petits es veuen abans els resultats i la influència de l'adult és nota més. O potser perquè la seva dificultat és més especifica, la lectoescriptura, i l'aprenentatge és un procés més lent... S'han fet moltes activitats diferents, amb lletres mòbils, dins l'aula, fora, amb contes, i sobretot, amb l'ordinador que el motiva i dóna moltes possibilitats de treballar la lectoescrptura (per exemple JCLIC)
En suma, d'aquest cas penso que s'està fent un bon treball, es van fent activitats programades bastant ajustades al seu nivell, a les seves dificultats i penso que està molt integrat al grup perquè la tutora el té en compte i la mestra d'educació especial està molt dins l'aula... però, penso que és més difícil valorar el seu progrés i encara manté moltes mancances.
El seu PI (programa individualitzat) no s'ha pogut desenvolupar perquè s'estan esperant al gener a rebré els resultats de Sant Joan de Déu.
VALORACIONS
(Fase 6)
Arribant al final i continuem valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses en cada cas:
-Alumne P4. Amb aquest alumne penso que el treball desenvolupat ha estat més positiu. Tot i que hi ha hagut modificacions aquestes han estat fruit de la interacció, per tant, han estat adaptacions que s'han fet per acostar-nos més al nen. El seu horari s'ha pogut respectar més perquè té més hores amb la vetlladora i aquesta no entra en el quadre de substitucions dels mestres (com el cas de P3 on els mestres de suport havien de substituir i no podien estar amb ell)Sobre les activitats desenvolupades penso que estan sent bastant adequades. Hi ha una programació més o menys establerta però es té la suficient flexibilitat per fer modificacions en funció de coses que surten al dia a dia i que sembla que motiven al nen. Per exemple últimament parla del llop i dels tres porquets perquè a cas ali han explicat el conte. Aprofitem per mirar llibres a la biblioteca, per intentar reconstruir l'argument de la història... Un altre exemple és que va portar a classe un catàleg de joguines i aquest va servir per treballar molt vocabulari. O desenvolupant una sessió i escrivint a la pissarra em vist que es reflexa la seva ombra i la hem plasmat en un paper d'embalar... Penso que tot això és molt important, no presentar una activitat aïllada, si no partir dels seus coneixements, dels seus interessos per a que el nen augmenti la seva intenció comunicativa.
Tot això sembla que està funcionant i té més ganes de parlar que mai. Tant és així que, la tutora, fent el registre del seu llenguatge, s' ha adonat que ha augmentat molt la seva intenció comunicativa, l'ús del llenguatge. Per tant, amb la psicopedagoga de l' EAP caldrà buscar estratègies per reforçar la forma i el contingut. Aquest treball s'anirà fent al llarg del segon trimestre i formarà part del seu PI (programa individualitzat) que es farà de l'àrea de llengua.
Una altra cosa que s'ha afegit al cas és una agenda de comunicació entre l'escola, la logopeda privada i la família. En aquesta es comuniquen coses que es fan amb l'alumne, anar al parc, comprar una bici, explicar un conte.... i que serveixen per estimular la comunicació amb ell.
VALORACIONS
(Fase 6)
Arribant al final i valorant tot el procés realitzat amb els alumnes es podrien destacar diferents coses en cada cas:
- Alumne de P3. El nen sembla que ha progressat bastant i ja no té aquesta tendència tan escapista. Tot i això, hi ha hagut una sèrie de fets que han fet que tot no hagi anat com s'esperava. L' horari tant maco i treballat que s' havia proposat no ha resultat del tot real. Al principi es va seguir i es quan va semblar que el nen estava més tranquil i entenia la dinàmica escolar. Però la tutora ha estat de baixa i durant la seva absència no s'ha seguit tot com s'havia marcat. A més a més, a l'escola van faltant molts mestres i això fa que mestres de reforç hagin de substituir i, per tant, a l'aula de P3 ja no poden haver 2 mestres i no es pot seguir del tot l'horari. La tutora intenta fer-ho però amb 26 nens i nenes de 3 anys és difícil estar per un sol i anar oferint-li diferents activitats. Això ha fet que l'infant estigui una altra vegada més nerviós. És un nen que encara necessita a algú per introduir-ho a la dinàmica del grup, si no, ell sol es perd, i entra en la dinàmica de conductes pertorbadores, es mou, obre calaixos, es vol escapar, tira coses...
Per tant, amb aquest cas, s'ha aconseguit fer moltes coses: s'ha planificar un treball amb ell, s'ha muntat un horari, s'han pensat estratègies d'actuació, se li ha muntat un raconet dins l'aula, se li ha buscat material que li agradava per quan necessita un respir... però no ha estat possible seguir l'horari del tot, sobretot per agents externs, seguint el DAFO per amenaces externes.
dissabte, 27 de novembre del 2010
PROCÈS DE DERIVACIÓ
Com vaig destacar a l'anàlisi DAFO del meu centre, una de les coses que es pot millorar i que per això apareix com una DEBILITAT és que els mestres sàpiguen de qui és competència cada cosa. Hi ha gent que no té clara la línia d'actuacions davant un infant amb dificultats. A vegades van directament a la psicopedagoga del EAP sense haver provat res abans o sense parlar amb les mestres d'educació especial... A més es pot pensra que una vegada derivat el nen ja és "responsabilitat" d'educació especial o serveis externs...
Per tal d'evitar això, des d'educació especial s'ha instaurat un protocol de derivació i s'ha anat explicant per cicles. El protocol és el següent:
Com veieu hi ha uns passos des de l'aula, educació especial i EAP.
Els fulls per derivar a l'aula d'educació especial són:
Si no s'ha pogut donar a l''alumne la resposta adequada i cal derivar a l'EAP, aquest és el document:
Per tal d'evitar això, des d'educació especial s'ha instaurat un protocol de derivació i s'ha anat explicant per cicles. El protocol és el següent:
Com veieu hi ha uns passos des de l'aula, educació especial i EAP.
Els fulls per derivar a l'aula d'educació especial són:
No sé si això es fa així a totes les escoles o cada centre escull com ho fa. Ho penjo per si us pot semblar interessant...
divendres, 26 de novembre del 2010
TREBALL DE LLENGUATGE A P4
Tot i que els tres casos que segueixo estaven bastant enfocats... van sorgint petits canvis a mida que es posen en pràctica. Sorgeixen dubtes i els alumnes potser no reaccionen com esperàvem... Així és com ha de ser, no? Aquesta és avaluació continuada de la que tant sentim parlar en la teoria, no? Anar reajustant els plans amb el que ens trobem...
Amb l'alumne de P4 amb autisme ja vaig explicar en una altra entrada el repartiment dels seus reforços i què es feia en cada moment. El treball que s'està fent amb ell i la mestra d'educació especial ha tingut uns petits canvis:
- El treball de lògica que es plantejava a través d'informàtica s'ha hagut de modificar perquè el nen no es mostra tant motivat amb l'ordinador com imaginàvem. No li agrada que faci so i la primera sessió va estar tapant-se les orelles tota l'estona... Més endavant ha acceptat una veu fluixa però, tot i que no és per falta de destresa, no vol clicar el ratolí... el mou però espera a que la mestra cliqui... Per tant, els programes i totes les pàgines web que es van escollir per treballar durant el trimestre no s'estan fent del tot. S'ha ampliat el treball manipulatiu i, de moment, se li està acostumant al ordinador de mica en mica. Sobretot em vist que una manera de que vulgui l'ordinador és buscant imatges i coses que li apassionen com són els dinosaures.
-La llengua oral també és un aspecte que, tot i que es va fent més o menys el que s'havia programat, s'està aprofundint més. La tutora i la mestra d'educació especial no acabaven de estar satisfetes amb el que havien planificat. Penseu que aquesta és l'àrea més important amb aquest nen que a P3 va entrar sense parlar ni tenir la mínima intenció comunicativa i ara, a P4, diu paraules i s'inicia amb alguna frase molt repetida a l'aula i de manera poc intel·ligible. Es va demanar assessorament a la psicopedagoga de l' EAP que va proposar un treball molt interessant per conèixer bé el llenguatge del nen i la seva intenció educativa abans de programar què treballar. Segurament ho veieu molt clar però per inèrcia es van pensar les activitats automàticament sense fer l'anàlisi profund del llenguatge del nen. Les mestres pensaven que coneixien bé al nen però la proposta del registre del seu llenguatge fa que s'adonin de que realment no eren tant conscients del llenguatge que fa servir el nen.
Així doncs, tot i que s'està treballant més o menys el que s'havia previst, paral·lelament s'està fent un registre del seu llenguatge. Bàsicament s'està recollint les intencions comunicatives que fa espontàniament en un espai temporal, per exemple durant l'esmorzar. Es recull a qui es dirigeix, context, com (paraula o gest), que diu... Amb això és farà un anàlisi i ens fixarem en l'ús, la forma i el contingut del llenguatge, per tal de veure on cal incidir amb ell. En la intenció, en aspectes més gramaticals o de vocabulari...
Amb tot això estic mirant informació sobre els trastorns del llenguatge i he trobat una connexió amb el blog de la nostra companya, la Mónica. Espero que puguem compartir coses perquè és un àmbit molt interessant.
De moment us deixo una adreça on parla d'aquest anàlisi del llenguatge a partir de la forma, us i contingut. És una adreça que he trobat al nou espai de la xtec i pertany a un CREDA de Lleida. Hi ha diferents recursos pel treball del llenguatge. El que estic fent sservir jo més és un que surt a avaluació-observació-documents-:
http://agora.xtec.cat/creda-lleida/moodle/mod/resource/index.php?id=221
Amb l'alumne de P4 amb autisme ja vaig explicar en una altra entrada el repartiment dels seus reforços i què es feia en cada moment. El treball que s'està fent amb ell i la mestra d'educació especial ha tingut uns petits canvis:
- El treball de lògica que es plantejava a través d'informàtica s'ha hagut de modificar perquè el nen no es mostra tant motivat amb l'ordinador com imaginàvem. No li agrada que faci so i la primera sessió va estar tapant-se les orelles tota l'estona... Més endavant ha acceptat una veu fluixa però, tot i que no és per falta de destresa, no vol clicar el ratolí... el mou però espera a que la mestra cliqui... Per tant, els programes i totes les pàgines web que es van escollir per treballar durant el trimestre no s'estan fent del tot. S'ha ampliat el treball manipulatiu i, de moment, se li està acostumant al ordinador de mica en mica. Sobretot em vist que una manera de que vulgui l'ordinador és buscant imatges i coses que li apassionen com són els dinosaures.
-La llengua oral també és un aspecte que, tot i que es va fent més o menys el que s'havia programat, s'està aprofundint més. La tutora i la mestra d'educació especial no acabaven de estar satisfetes amb el que havien planificat. Penseu que aquesta és l'àrea més important amb aquest nen que a P3 va entrar sense parlar ni tenir la mínima intenció comunicativa i ara, a P4, diu paraules i s'inicia amb alguna frase molt repetida a l'aula i de manera poc intel·ligible. Es va demanar assessorament a la psicopedagoga de l' EAP que va proposar un treball molt interessant per conèixer bé el llenguatge del nen i la seva intenció educativa abans de programar què treballar. Segurament ho veieu molt clar però per inèrcia es van pensar les activitats automàticament sense fer l'anàlisi profund del llenguatge del nen. Les mestres pensaven que coneixien bé al nen però la proposta del registre del seu llenguatge fa que s'adonin de que realment no eren tant conscients del llenguatge que fa servir el nen.
Així doncs, tot i que s'està treballant més o menys el que s'havia previst, paral·lelament s'està fent un registre del seu llenguatge. Bàsicament s'està recollint les intencions comunicatives que fa espontàniament en un espai temporal, per exemple durant l'esmorzar. Es recull a qui es dirigeix, context, com (paraula o gest), que diu... Amb això és farà un anàlisi i ens fixarem en l'ús, la forma i el contingut del llenguatge, per tal de veure on cal incidir amb ell. En la intenció, en aspectes més gramaticals o de vocabulari...
Amb tot això estic mirant informació sobre els trastorns del llenguatge i he trobat una connexió amb el blog de la nostra companya, la Mónica. Espero que puguem compartir coses perquè és un àmbit molt interessant.
De moment us deixo una adreça on parla d'aquest anàlisi del llenguatge a partir de la forma, us i contingut. És una adreça que he trobat al nou espai de la xtec i pertany a un CREDA de Lleida. Hi ha diferents recursos pel treball del llenguatge. El que estic fent sservir jo més és un que surt a avaluació-observació-documents-:
http://agora.xtec.cat/creda-lleida/moodle/mod/resource/index.php?id=221
dilluns, 22 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)