TEMA: L'atenció a la diversitat
SITUACIONS POSITIVES | SITUACIONS NEGATIVES | |
INTERIOR (controlable) | FORTALESES - CAD (Comissió d’Atenció a la diversitat) - Recursos humans repartits seguint criteris d’atenció a la diversitat. - Instal·lacions noves i adaptades. - Voluntat dels professionals. S’impliquen. - Es busca formació permanent. Escola amb cursos per tot el claustre. - Aposta per metodologies actives i projectes. - Ús de les TIC. - Reunions d’ equip docent d’una mateixa aula. - Treball en equip. Clima escolar agradable. | DEBILITATS -Falta de temps per reunir-se i coordinar- se -No clara la línia d’algunes actuacions. -Falta recursos. -Falta de coordinació entre alguns cicles (per exemple el pas d’infantil a primària) -Falta de formació de mestres en determinats aspectes. -Inseguretat i pors de mestres, es senten incapaços. -No desenvolupament de tots els plans que es preveuen. - Reunions poc efectives. -Falta de consciència real, d’alguns mestres, de la necessitats de fer adaptacions metodològiques o materials per determinats alumnes. -En determinades coses no saber de manera clara qui són competència. |
EXTERIOR (no controlable) | OPORTUNITATS - Contacte amb serveis externs. - Lleis d’integració. -Nous currículums més competencials que faciliten els treball amb aquests alumnes. -Recursos externs (guies, llibres, internet...) | AMENACES -Dificultats per treballar amb algunes famílies. -Pocs recursos econòmics . -Pocs recursos humans. -Retall de plantilla. -Plantilla inestable. -Gran quantitat de casos a atendre (desbordament) -Ràtio d’alumnes per aula (26 nens i nenes) |
Al material de l’assignatura, concretament al mòdul 2 d’Educació Formal, es diu que “A priori no resulta tan important decidir on el psicopedagog s’ubica per intervenir sinó la seva capacitat per a dotar la intervenció d’un caràcter global i sistèmic. Cosa que comporta necessàriament que, en qualsevol cas, aquest tingui en compte els elements rellevants del sistema i les seves connexions amb diferents nivells, de manera que la intervenció tendeixi a aconseguir, sempre que sigui possible, l’equilibri o la millora global del conjunt”. En aquest sentit, crec que el DAFO pot ajudar al psicopedagog a dotar la intervenció d’aquest caràcter sistèmic i global, ja que permet veure a grans trets (amenaces, oprtunitats, febles i fortaleses) la situació en aquest cas d’un centre educatiu, pel que fa a l’atenció a la diversitat.
ResponEliminaEn aquest cas concret podem veure que una de les principals amenaces ve donades per la falta de recursos, sobretot humans ja que com s’indica, hi ha hagut una retallada de personal (en aquest curs, en quasi tots els centres en general) i a més la plantilla és inestable. Crec que aquest fet fa trontollar el dia a dia de l’escola i de l’atenció a la diversitat en aquest cas, ja que repercuteix en la tasca d’uns determinats actors (els mestres) implicats. Al mateix temps aquest fet se’ls ajunta amb un desbordament de casos a atendre i la dificultat del treball amb algunes famílies. El tema de les famílies és fonamental ja que són un agent educatiu important pels nois que sinó col·labora en la mateixa línia pot implicar més dificultats de les ja existents. Aquest panorama ens fa pensar que no estan en una situació gaire idíl·lica.
ResponEliminaPer contrapartida però tenen algunes oportunitats que poden aprofitar com recursos i serveis exteriors que poden compensar en certs moments les mancances internes, així com les lleis d’integració que els donen recolzament i els nous currículums competencials que afavoreixen precisament l’atenció a la diversitat..
Per altra banda en aquest centre tenen nombroses debilitats i és que hi ha una falta de formació dels mestres en determinats aspectes, això fa que es sentin insegurs i tinguin por, envaint-los al mateix temps sentiments d’incapacitat en determinats moments i faltant-los consciència de la importància de les adaptacions metodològiques o material per a determinats alumnes; tots aquests aspectes crec que deriven en gran part, precisament d’aquesta falta de formació dels professionals que veuen nombroses dificultats en el seu dia a dia per les mancances que tenen en les tasques que han de dur a terme i que són fruit de noves maneres de treballar, de les noves concepcions, dels nous enfocaments i per tant de les noves exigències educatives. Aquesta debilitat dels mestres, en conjunció amb la manca de plantilla i al desbordament de demandes, es veumés agreujada, a més la falta de temps per a fer reunions fa que hi hagi poques coordinacions i que les que es duen a terme siguin reunions poc efectives amb unes línies d’actuació poc clares, en conjunt això fa que molts dels plans que es preveuen no es puguin desenvolupar. Globalment podem dir que és un centre amb bastants debilitats, cal fer-hi quelcom ja que són aspectes controlables per la institució que repercuteixen en l’atenció a la diversitat, aspecte fonamental en qualsevol centre educatiu.
Per últim i en contrapartida té també punts forts que cal destacar. Hi ha un bon clima i un treball en equip per part dels professionals, això pot fer que es puguin afrontar determinades situacions (amenaces i debilitats) a partir del treball en conjunt, a més els professionals estan implicats i tenen voluntat, aquesta actitud positiva afavoreix l’afrontament de determinades dificultats esmentades més amunt. Un aspecte que considero vital i una gran fortalesa és el fet que es busca formació permanent per a tot el claustre, aquest aspecte pot tenir importants repercussions i fer front a una de les debilitats més importants que es precisament la manca de formació dels professionals que dóna lloc com hem vist a altres debilitats que en conjunt afecten de manera negativa a la institució (sentiments d’incompetència, inseguretat, poques adaptacions...) i a l’atenció a la diversitat. Cal aprofitar aquesta formació per a incidir en aquells aspectes susceptibles de ser treballats mitjançant la mateixa.
INCÍS: hi ha dos comentaris ja que el format no permet més d'un cert nombre de lletres, i he hagut de fer-ho en dos vegades. El contingut però s'ha de llegir de manera enllaçada...
ResponEliminaEn aquest cas concret podem veure que una de les principals amenaces ve donades per la falta de recursos, sobretot humans ja que com s’indica, hi ha hagut una retallada de personal (en aquest curs, en quasi tots els centres en general) i a més la plantilla és inestable. Crec que aquest fet fa trontollar el dia a dia de l’escola i de l’atenció a la diversitat en aquest cas, ja que repercuteix en la tasca d’uns determinats actors (els mestres) implicats. Al mateix temps aquest fet se’ls ajunta amb un desbordament de casos a atendre i la dificultat del treball amb algunes famílies. El tema de les famílies és fonamental ja que són un agent educatiu important pels nois que sinó col·labora en la mateixa línia pot implicar més dificultats de les ja existents. Aquest panorama ens fa pensar que no estan en una situació gaire idíl·lica.
ResponEliminaPer contrapartida però tenen algunes oportunitats que poden aprofitar com recursos i serveis exteriors que poden compensar en certs moments les mancances internes, així com les lleis d’integració que els donen recolzament i els nous currículums competencials que afavoreixen precisament l’atenció a la diversitat..
Per altra banda en aquest centre tenen nombroses debilitats i és que hi ha una falta de formació dels mestres en determinats aspectes, això fa que es sentin insegurs i tinguin por, envaint-los al mateix temps sentiments d’incapacitat en determinats moments i faltant-los consciència de la importància de les adaptacions metodològiques o material per a determinats alumnes; tots aquests aspectes crec que deriven en gran part, precisament d’aquesta falta de formació dels professionals que veuen nombroses dificultats en el seu dia a dia per les mancances que tenen en les tasques que han de dur a terme i que són fruit de noves maneres de treballar, de les noves concepcions, dels nous enfocaments i per tant de les noves exigències educatives. Aquesta debilitat dels mestres, en conjunció amb la manca de plantilla i al desbordament de demandes, es veumés agreujada, a més la falta de temps per a fer reunions fa que hi hagi poques coordinacions i que les que es duen a terme siguin reunions poc efectives amb unes línies d’actuació poc clares, en conjunt això fa que molts dels plans que es preveuen no es puguin desenvolupar. Globalment podem dir que és un centre amb bastants debilitats, cal fer-hi quelcom ja que són aspectes controlables per la institució que repercuteixen en l’atenció a la diversitat, aspecte fonamental en qualsevol centre educatiu.
Per últim i en contrapartida té també punts forts que cal destacar. Hi ha un bon clima i un treball en equip per part dels professionals, això pot fer que es puguin afrontar determinades situacions (amenaces i debilitats) a partir del treball en conjunt, a més els professionals estan implicats i tenen voluntat, aquesta actitud positiva afavoreix l’afrontament de determinades dificultats esmentades més amunt. Un aspecte que considero vital i una gran fortalesa és el fet que es busca formació permanent per a tot el claustre, aquest aspecte pot tenir importants repercussions i fer front a una de les debilitats més importants que es precisament la manca de formació dels professionals que dóna lloc com hem vist a altres debilitats que en conjunt afecten de manera negativa a la institució (sentiments d’incompetència, inseguretat, poques adaptacions...) i a l’atenció a la diversitat. Cal aprofitar aquesta formació per a incidir en aquells aspectes susceptibles de ser treballats mitjançant la mateixa.
Si, estic d'acord amb que l'anàlisi DAFO és una manera molt útil per a fer un anàlisi general del centre. Faig les pràctiques al centre on treballo i fer la reflexió sobre aquests 4 aspectes: factors externs, interns, positius i negatius... Fa que reflexioni realment, i com tu dius, de manera global i molt visual sobre l'atenció a la diversitat, punts forts i punts febles on cal buscar estratègies per millorar.
ResponEliminaReflexionant al voltant dels diferents DAFO, en quasi tots hi ha com a amenaça el fet del retall pressupostari del Departament que repercuteix directament en les plantilles de professorat. Son molts els centres que han vist reduïts els seus recursos, sobretot humans i als que se'ls exigeix el mateix o en alguns casos més ja que amb menys persones s'ha de fer la mateixa feina. En aquest centre això juntament amb l'excés de demandes a les que s'ha de donar resposta, dóna lloc a situacions de molta tensió en la que hi ha sentiments d'incompetència "per no arribar". Crec que l'educació, com a motor del desenvolupament de la societat, ha de ser un dels últims sectors en els que hi hagi retalls pressupostaris, suposo que som molts els que pensem això...
ResponEliminaL'anàlisi que fas és correcte i recull tots els aspectes que he tractats a l'anàlisi DAFO. Com dius, penso que hi ha bastants debilitats al centre. De totes les que menciones destacaria la falta de recursos i de formació dels mestres en atenció a la diversitat. Les noves lleis, a partit de la LOGSE, aposten per la integració i penso que tothom està d’acord amb això però amb uns mínims garantits. La sensació d'impotència de la que parlàvem i de por d'alguns mestres és degut a que pensen que no estan donant als alumnes allò que necessiten. Com veus al meu cas, és un centre de primària ordinari i la tutora es veu responsable d’un grup de 26 infants de 3 anys entre els quals hi ha nens de necessitats educatives especials... És lògic que es qüestionin el valor de la integració perquè, per inseguretat, pensen que no estan donant a aquests nens el que necessiten... També és real, com també has destacat, que hi ha moltes ganes i, el centre s’ha mogut i organitzant-se amb el que té, i intenta donar resposta a les necessitats que han sorgit a les aules. Això tindria relació amb les dimensions més rellevants dels centres per a la integració que ens va passar la tutora. Fent aquesta reflexió a partir del debat amb tu m’he adonat que no he destacat com a punt fort del centre la gestió de recursos dins l’estructura organitzativa. El centre es va reunint en reunions CAD (Comissió d’ atenció a la diversitat) on fan un anàlisi de totes les necessitats del centre i, a partir d’aquestes, decideixen com es repartiran els recursos. Aquest any, i com he anat explicant al meu blog, calia fer un canvi i redistribuir els reforços per donar més suport a P3. Penso que això demostra una bona capacitat de gestió, no?
ResponEliminaLes reunions CAD, no sé si saps com funcionen, estan formades per l’equip directiu, els coordinadors de cicle, mestres d’educació especial i membre de l’EAP. Les funcions serien: “Correspon a la comissió d’atenció a la diversitat la concreció de criteris i prioritats per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat, l’organització, ajustament i seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de l’evolució de l’alumnat amb necessitats educatives especials i específiques i la proposta dels plans individualitzats i les altres funcions que en aquest àmbit li atribueixi el centre mateix”.
Hi ha més informació a les instruccions d’inici d’aquest curs: http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs/DetallInstruccionsCurs?p_amb=11327&p_apa=120316&p_ext=1&p_nrm=11328
Més endavant continuaré reflexionant sobre diferents aspectes que has destacat...
Els nostres missatges s'han creuat i mentre jo redactava la resposta has escrit...
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb la teva última aportació. Penso que en educació hauria de ser l'últim àmbit on fer retalls... i dubto que sigui així..
A més a més, crec que es poden fer diferents coses, com per exemple reduir cursos de formació, abans de retallar en plantilla. Això és anar en direcció contrària a la qualitat educativa que tant és defensa.
Estic segura que en el meu centre de pràctiques, i en molts més, s'està fent el que es pot amb el que es té però... És suficient? Com he comentat al missatge anterior, amb les variables controlables, les internes, s'intenta gestionar tot de la millor manera... però, què passa amb els factors externs? No haurien de donar més suport també? Internament s'han donat més reforços a P3 perquè ho necessiten més però no oblidem que aquests reforços s'han tret d'altres nens i nenes que també els necessitaven...
Manoli,
ResponEliminaEstà molt bé l'anàlisi que has fet del centre. Treballar-hi des de fa anys dóna una coneixement molt ampli, però no és fins que ens aturem i reflexionem que veiem les coses. Sovint ens queixem de la part negativa, i molt poques vegades som capaços de veure les fortaleses i oportunitats. Bona feina!
Respecte al que comenteu dels reforços o la integració, fer un parell d'apunts:
- la integració/inclusió dels alumnes de NEE ha de venir acompanyada dels recursos (humans, materials, organitzatius...) És imprescindible la detecció precoç de les necessitats, per afavorir al màxim els recursos. I aquesta feina és col·lectiva i és responsabilitat de tothom. Cap metge? pediatra? infermera? familiar? havia observat dificultats, mancances,... S'havia intentat fer entendre a la família la situació? S'havia fet un seguiment i acompanyament?
- el sistema actual de reforços, en la majoria d'escoles que conec, es prén com un "ajut al mestre". I no!! ha de ser un recurs de millora per als alumnes. Una manera més útil no seria distribuïnt els alumnes en grups més petits? Seria una proposta a estudiar...
Hola noies, he estat llegint totes les vostres aportacions. No voldria ser reiterativa enumerant-les de nou, però sí vull deixar patent que també estic d’acord amb vosaltres en els punts que heu anat enumerant i argumentant durant les vostres aportacions a aquest debat.
ResponEliminaManoli considero que l’anàlisi DAFO que has realitzat ofereix una visió prou clara i nítida de la situació de l’escola que ens presentes.
Al igual que vosaltres considero que l’àmbit de l’educació no hauria de patir retalls de cap mena (ni econòmics, ni personals, ni de recursos, ....). Entenc que dins de l’escola també ha de ser difícil gestionar a qui es prioritzen els reforços i qui és que queda amb menys, però quan la situació ho requereix cal anar-se amotllant al dia a dia. De res serveix dir que no hauria de ser així i afligir-se.
Pel que observo la manera de funcionar sol ser similar a diverses escoles. Els recursos se solen concentrar en les edats més primerenques dels alumnes.
La pressa de consciència del professorat, sobre la diferent tipologia de problemes que presenta l’alumnat actualment és una de les finalitats que també cal assolir. És cert que l’escola no pot amb tot, però sí ha d’assumir la seva part de responsabilitat. Els docents cal que estiguin suficientment informats i formats per a la diversitat que forma part de les nostres aules actuals. La formació i informació dels professors sembla ser una de les propostes més emergents per a tractar les necessitats i la metodologia de la investigació- acció. Els professors es poden desenvolupar professionalment si se’ls dóna l’oportunitat i els recursos per analitzar la pròpia pràctica a través de l’estudi sistemàtic i la investigació. Com a futurs psicopedagogs cal que assessorem i acompanyament als docents per a la millor comprensió, no podem tancar els ulls a la realitat educativa actual. La tenim davant nostre i si ella ha canviat, l’escola també ho ha de fer. Aquest canvi cal fer-lo des d’un currículum alternatiu, des del projecte de centre, oferint igualtat de condicions i prenent com a base la diversitat dels nostres alumnes.
Seguint amb el fil dels factors externs, voldria fer referència a la família. En l’anàlisi DAFO es mostra que hi ha certes dificultats per a treballar amb algunes d’elles. Personalment, he trobat molt interessant el bloc III: La pràctica psicopedagògica en el desenvolupament de projectes i programes d’atenció a alumnes amb NEE. En els capítols 16, 17 i 18 es manifesta que és molt rellevant la coordinació i l’acció conjunta del professorat i la família. La implicació dels pares resulta decisiva en el camí cap a l’autonomia de determinats alumnes. Com a futurs psicopedagogs caldrà ser responsables o coordinadors de la intervenció i el treball interdisciplinari amb els professionals del centre relacionats amb l’alumne i la família. Cal que sigui una intervenció consensuada i col•laborativa. Per tant, la família és un agent actiu molt rellevant a tenir molt present.
ResponEliminaSusana, estic d'acord amb tu, les famílies sempre són un element fonamental, però no sempre es possible que aquestes col·laborin. A més, al DAFO si ens fixem apareix en primer lloc dels apsectes negatius, normalment és un tema que inquieta als professionals de l'educació ja que és necessari establir una continuïtat escola-casa i sovint no és possible. Això afecta negativament als nens ja que dóna lloc a situacions sense lligam i en ocasions contradictòries.
ResponEliminaUs envio l'enllaç d'un article que parla precisament de la importància de la relació de confiança entre pares i mestres:
http://www.educar.org/articulos/padresymaestros.asp
Incís: heu de copiar i enganxar l'enllaç a la barra de l'explorador...
ResponEliminaMónica és ben cert el que dius. A l'escola en la que treballo, que no és el centre on realitzo les pràctiques, aquest tret és rellevant en totes les nostres reunions i converses a nivell de claustre o a nivell particular. Desconeixem el motiu pel qual algunes famílies no s'impliquen, tot i que es busca el seu recolzament i se'ls argumenta el perquè. No estan disposades a fer-ho. Des de l'equip psicopedagògic de l'escola s'intenta fomentar aquesta relació amb diferents accions, però una que vam iniciar l'any passat i aquest any continua és la realització de xerrades dirigides als mestres i als pares. Són xerrades prou interessants, però és clar l'assistència no és obligatòria i sempre "venen els que no fa falta". L'any passat la van titular "alumnes i/o nens de cotó" i aquest any "perquè diem sí quan volem dir no". El tema central sempre és el triangle format per l'alumne, l'escola i la família. Deixant molt clar que la seva col.laboració i participació és essencial.
ResponEliminaHe llegit l'article que proposava la Mónica i el trobo molt encertat encara que potser afegiria algun deure més dels pares... Sembla que les coses que enumera són més drets i finalitza amb una crida a la col·laboració en general pel treball comú...
ResponEliminaEls treball amb les famílies és un tema delicat, difícil i imprescindible, i encara més amb nens amb necessitats educatives especials. Avui mateix a una entrevista amb psicòlegs d'un nen i mestres veiem com l'actitud dels pares estava afectant negativament al nen, com veiem que és molt difícil arribar al nen si a casa no s'accepta la dificultat del nen i no es fan coses per a que millori...
Heu sentit del treball en xarxa? és de les pràctiques que s'estan estenent més actualment, sobretot amb alumnes amb trastorns de conducta. Una definició seria: "treball en xarxa com un espai físicotemporal on cada professional expressa els seus pensaments i suggeriments amb l'objectiu de generar un procés que activi els recursos propis de les famílies i dels professionals. Cal, per tant, identificar les expectatives de grup, la demanda familiar, les funcions de cada professional i establir un pla de treball concretant cada tasca i la seva responsabilitat."
Si voleu més informació sobre això hi ha un article des de benestar social a : http://www.selva.cat/benestar/agora/xarxa.php
Deixant una mica de banda el tema de les families m'agradaria obrir un diàleg sobre un altre aspecte que apareix al DAFO del meu centre com una debilitat i que ha comentat una mica la Susana: l'actitud dels mestres. I és que si l'actitud de la família condiciona, la dels mestres encara més i penso que aquí si que podem, i de fet, hem d'actuar més.
ResponEliminaUna de les coses que veig al centre és que moltes vegades els mestres, perquè no saben o perquè resulta més fàcil, s'acostumen a derivar alumnes "difícils" sense haver intentat res abans i pensant que aquest tipus d'alumnes són responsabilitat de l'aula d'educació especial. sobre això estic preparant una entrada al meu blog on, per tal d'evitar això, hi ha un protocol bastant marcat de derivació.
Lligat amb això no se sap si els PI són competència del mestre, d'aula EE... Enteneu quan destacava això com punt dèbil?
Penso que, entre altres coses, Cal:
- Una actitud positiva dels mestres cap als alumnes. No veure només les seves dificultats si no creure en ells, apostar per ells. (El famós efecte Pigmalió, no?)
-Estar oberts al diàleg a compartir l'experiència amb la resta de persones implicades en el cas, treballar conjuntament, buscar estratègies entre tots i rebre ajudes (una altra vegada treball en xarxa...)
Com dius Manoli el tema de "qui ha de fer que" tampoc és fàcil. Aquesta situació que descrius és també habitual a les nostres escoles.
ResponEliminaDurant el practicum, assisteixo a un grup de treball format pels Psicopedagogs dels EAPS i el CREDA de referència, en les que també hi ha una professional de la Secció dels Serveis Educatius (la meva tutora). L'altre dia, durant la segona sessió va sorgir precisament això, els psicopedagogs deien que en moltes escoles els mestres els passaven casos sense haver fet res prèviament, simplement perquè consideraven que ells no hi podien fer res, que era cosa de l'EAP. Això dificulta sense dubte la INCLUSIÓ per la que hem de vetllar. Com hem pogut anat treballant al llarg de la llicenciatura, allò primer que hem de fer és atendre al noi a la seva escola i la derivació és sempre l'últim pas, sembla que això encara avui dia no queda gaire clar.
Com dius, aquí com a psicpedagogs si podem fer-hi quelcom, en la nostra intervenció a les escoles hem de vetllar per a que els centres intentin donar resposta a les necessitats dels seus alumnes amb els seus recursos (materials,m humans...) i en últim terme derivar.
Noies estic completament d'acord amb vosaltres. Aquest és un tema a la meva escola molt polèmic. Les persones que formen el gabinet psicopedagògic són moltes les vegades que han intentat explicar als docents, que la seva actuació és molt important, que han de col.laborar i no buscar en ells o l'EAP una "solució màgica" a la problemàtica o dificultat que presenta un alumne. Alguns mestres creuen que s'han de passar "tests" i que ens diguin que tenen. Com si posant una "etiqueta", ja tot estigués solventat. Crec que és una tema polèmic, que necessita de temps per anar-hi insistint i que com a psicopedagogs hi podem fer-hi molt.
ResponEliminaVeig que és un aspecte que passa massa sovint... Ja he penjat el protocol de derivació de la meva escola, a veure que us sembla... I com explico a l'entrada, el protocol cada any es repassa als cicles amb els mestres per tal de que arribi a tothom. El que costa encara és conviar l'actitud i que alguns metres tinguin en compte als nens de l'aula d'educació especial i facin també les adaptacions que calgui, que no esperin a que amb un parell d'hores d'educació especial a la setmana hi hagi prou.
ResponEliminaTancant el debat, m'agradaria recollir una mica tot el que hem parlat.
ResponEliminaFent un anàlisi general del DAFO hem vist que hi havia factors externs que afectaven negativament al centre, amenaces, sobretot, la falta de recursos (on hem debatut sobre la retallades de plantilles) i la col·laboració de les famílies (hem parlat de la necessitat del treball en xarxa). Una oportunitat sobre la que després s'ha qüestionat és la llei d'integració. S'ha comentat si realment era una cosa positiva o resultava difícil sense recursos per a atendre bé als alumnes.
Entrant en aspectes interns, hem vist que el centre tenia bastants debilitats que intentava suplir amb els seus punts forts que són el bon clima de treball, la implicació de la gent i les reunions de la CAD, amb un paper molt important per compensar i repartir recursos.
El centre té aspectes que cal millorar com la formació dels mestres, la falta de temps per a reunir-se i l'efectivitat d'aquests moments, i la responsabilitats de tots amb l'atenció a la diversitat.
Personalment crec que aquest anàlisi i la reflexió amb els companys, m'ha servit per fer com una radiografia del que passa al centre d'una manera més objectiva, de com es tracta el tema de la diversitat, i adonar-me que, tot i que està bé i és bo veure que hi ha amenaces i oportunitats externes, realment la clau està amb el que podem controlar, és a dir amb els factors interns que és on podem fer canvis que produeixin efectes positius, debilitats que es converteixin en fortaleses i, aconseguir d'aquesta manera, millorar.
Després d'aquests dies de treball en els DAFO, he arribat a la conclusió com diu la Manoli, que els punts clau són les fortaleses, precisament perquè és allà on nosaltres podem fer-hi quelcom.
ResponEliminaConsidero que en el teu DAFO, com en el meu, el punt clau és el treball en equip i el bon clima de treball entre els professionals. Les institucions educatives estan formades per persones, i és per això que aquestes són el punt central de les mateixes, és a partir de les persones que les institucions es desenvolupen (fites, objetius, finalitats, propòsits...). Si volem aconseguir institucions i centres educatius de qualitat cal que les persones que hi estan implicades facin també un treball de qualitat, que a aquestes alçades tots ja sabem que es fonamenta en una manera de treballar que prové del model educacional col·laboratiu.
Les meves sinceres felicitacions, Manoli, Mònica i Susana. També a la Sílvia, una estudiant UOC que passsava per aquí.
ResponEliminaCrec que heu tractat la major part del temes rellevants i, fins i tot, la Manoli ha fet un post a tall de conclusió. Poca cosa més a dir. Però en diré alguna.
És molt positiu reconèixer com a amenaça el fet del retall pressupostari del Departament que repercuteix directament en les plantilles de professorat, com dieu, un tema clau a la majoria de blogs perquè afecta a molts centres, però em quedo amb la reflexió de la Sílvia: Sovint ens queixem de la part negativa, i molt poques vegades som capaços de veure les fortaleses i oportunitats.
També deia la Sílvia: el sistema actual de reforços, en la majoria d'escoles que conec, es prén com un "ajut al mestre". I no!! ha de ser un recurs de millora per als alumnes. Bé per reflexionar...
Estic d'acord amb la Susana que el currículum amb les seves comptenències metodologies, etc. és el gran recurs que hem d'aplicar.
I finalment, l'aspecte clau en aquesta etapa: la familia. Sempre acabem dient que una part no col·labora ni col·laborarà, però crec que també hem de pensar si en els nostres centres fem suficient per entendre les seves dificultats i atraure-les, fer-li propostes factibles per ells...
Altres aspectes rellevants (i me'n deixo al tinter): treball en xarxa, la necessitat d'una actitud positiva dels mestres cap als alumnes.
Tot plegat molt complet!
Salutacions